Algunes dades per la reflexió:
1-La superfície de conreus abandonats a Viladecans multiplica per 10 la superfície de la llacuna de la Ricarda.
2-Solament el 29%de la superfície actual Xarxa Natura 2000 està ocupada pels hàbitats Jonquera+salobrar+vegetació xerofítica.
3-Des del 1974 (fa 47 anys) hem perdut el 42% de les comunitats vegetals de zona humida. Però el 74% de les jonqueres. I les que resten estan desapareixent per l’expansió de l’espècie invasora Cortaderia selloana.
4- Les comunitats de macròfits submergits han desaparegut gairebé completament.
Zonificar la ciutat heterogènia
Una infografia que s’ha de llegir d’abaix a dalt, en sentit invers, seguint el procediment que s’inicia amb el tractament dels vols LIDAR i finalitza amb una cartografia de les diferents unitats diferenciades de l’estructura urbana i la seva interacció amb els processos ecològics, la biodiversitat i la provisió de serveis ecosistèmics.
Cartografia de capacitat de càrrega
Què passa quan integrem les diferents cartografies ambientals disponibles?
A Catalunya tenim moltíssima informació, cartografia sobre ocells nidificants, hàbitats d’interès comunitari, l’increïble mapa de cobertes del sòl (amb una resolució i actualitat brutal) ….
Doncs es pot integrar la informació i donar una cartografia sintètica i a elevada resolució (en aquest cas 5m de dimensió de píxel).
Tercer webinar sobre serveis ecosistèmics i intel·ligència col·lectiva
Aquesta tercera conversa va oferir una mirada des de l’economia, i sobre possibles noves aproximacions a la gestió dels sòls no urbanitzables. En aquesta ocasió vam poder comptar amb la visió de David Álvarez García , Agustí Jover i Miquel Morell
Segon webinar: aspectes legals i serveis ecosistèmics
Una conversa amb Pablo Molina (Garrigues) i Rafael Fernández Bautista sobre l’entorn legislatiu i els serveis ecosistèmics.
Estudi Ambiental Estratègic del PDU de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí
Hem analitzat més de 200 sectors repartit per 17 municipis. Per tenir una idea de l’abast territorial, pensar que el rectangle mínim que conté aquests sectors supera els 91X24 km.
Per assolir aquest repte hem utilitzat el concepte dels serveis ecosistèmics com a punt de vista que abasta l’ecologia de la conservació però també els agents locals, i els factors econòmics i culturals.
Per resseguir les rutes causa-efecte hem utilitzat l’estructura conceptual DPSIR (Drivers, Pressures, States, Impacts, Response) i, molt especialment instruments SIG d’anàlisi territorial.
Continua llegint «Estudi Ambiental Estratègic del PDU de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí»
