Sota la perspectiva dels serveis ecosistèmics, la humanitat depèn del benestar que ens proporciona el capital natural. Per tant necessitem gestionar i protegir millor els recursos naturals per tal que el benestar humà no entri en conflicte amb la preservació dels ecosistemes. La causa principal de la degradació dels ecosistemes és la gestió monofuncional dels recursos naturals, maximitzant un servei a expenses dels altres.
I per solucionar aquest conflicte la comunitat científica ha desenvolupat una gran quantitat d’instruments metodològics per analitzar i quantificar aquests serveis ecosistèmics i reconèixer que no és possible maximitzar tots els serveis ecosistèmics de forma simultània. Aquesta aproximació que va molt més enllà de l’ecologia de la conservació sensu stricto ha estat reconeguda per la Unió Europea com el principal instrument explícit de gestió que ens ha de permetre donar resposta als reptes que es deriven d’un territori dens i complex, i el canvi climàtic.
El nostre territori metodològic és la interfase entre la ciència i la gestió. Les nostres fortaleses són la capacitat de capturar dades espacials, tractar-les amb les metodologies més actuals i robustes, i transformar-les en informació útil per a la presa de decisions que optimitzin la integració ambiental dels plans i projectes.
Els sistemes d’informació geogràfica, l’ecologia del paisatge, el tractament estadístic de les dades, i una sortida gràfica que faciliti la seva comprensió, són els nostres principals signes d’identitat.
